A la propera sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Pollença, a celebrar el proper dijous 28 de maig, el Grup Municipal Alternativa per Pollença (A) i el Grup Municipal Unides Podem (UP), presenten, per al seu debat i, si s’escau aprovació, la següent
MOCIÓ PER A L’INCREMENT D’ARBRES I VEGETACIÓ URBANA
Recentment, el Ple de l’Ajuntament ha aprovat la declaració d’emergència climàtica, i l’adhesió al Pacte de Batles i Batlesses. Això suposa el compromís de l’Ajuntament per reduir les emissions de CO2, així com treballar per augmentar la resiliència del territori mitjançant l’adaptació a les repercussions del canvi climàtic. Adaptació, en aquest context, fa referència a mesures dutes a terme per anticipar-se, prevenir o minimitzar els danys i efectes adversos del canvi climàtic, com poden ser l’increment de la temperatura global, onades de calor, irregularitat de les precipitacions, augment del nivell de la mar…
A més de l’increment de mortalitat associada a onades de calor entre la població més vulnerable, la relació entre alguns efectes de la urbanització i la salut humana ha estat suficientment demostrada: l’excés de soroll a l’ambient i les malalties cardiovasculars, els efectes perjudicials que tenen els contaminants atmosfèrics que augmenten malalties respiratòries cardiovasculars, al·lèrgies i certs tipus de càncers.
Estan també ben estudiats els beneficis que suposa la presència de vegetació a les zones urbanes, fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut considera que els espais verds urbans són imprescindibles pels beneficis que aporten en el benestar físic i emocional. De fet, es contempla als ODS 2030 (Objectius de Desenvolupament Sostenible) que la salut i el benestar; tenir ciutats i comunitats sostenibles i que la vida d’ecosistemes terrestres sigui una prioritat.
La presència de vegetació a les ciutats altera el balanç energètic del clima a escala local, ja que provoca variacions en la radiació solar que arriba a la superfície, en la velocitat i direcció del vent, en la temperatura ambient i en la humitat de l’aire. Aquests efectes, encara que limitats, contribueixen, en gran mesura, a millorar la sensació de confort en els espais exteriors urbans, així com a amortir l’impacte dels elements climàtics sobre els edificis [1]. Així, per exemple, la ubicació estratègica dels arbres a les ciutats pot ajudar a refredar l’aire entre 2 i 8 graus Celsius, reduint així l’efecte de “illa de calor” urbà (una acumulació de calor a causa de la immensa mole de formigó i altres materials absorbents de calor). O la col·locació correcta dels arbres al voltant dels edificis pot reduir la necessitat d’aire condicionat en un 30% i reduir les factures de calefacció a l’hivern entre un 20 i un 50%.
Però, a més de les funcions de control del microclima, la vegetació urbana pot dur a terme una sèrie de funcions addicionals: es refereix a l’amortiment del renou, la variació en la composició atmosfèrica (producció d’oxigen, retenció de pols i matèries residuals, absorció de gasos tòxics…), la protecció del sòl i millora de la qualitat de l’aigua, la conservació de la biodiversitat, la contribució al benestar psicològic [2]. Com a exemple, sabem que un arbre gran pot absorbir fins a 150 kg de CO2 a l’any, pel que poden millorar la qualitat de l’aire ja que, a més, són excel·lents filtres per contaminants urbans i partícules fines: absorbeixen gasos contaminants com monòxid de carboni, òxids de nitrogen, ozó, òxids de sulfur i també filtren partícules fines com pols, brutícia o fum de l’aire atrapant-los sobre les fulles i l’escorça. Des del 2016, més de la meitat de la població urbana mundial ha estat exposada a nivells de contaminació de l’aire almenys 2,5 vegades més alts que els estàndards de seguretat [3].
Els arbres i àrees verdes milloren la infiltració de l’aigua, regulant-ne també el flux, però també juguen un paper important en l’augment de la biodiversitat urbana, proporcionant a les plantes i animals un hàbitat, aliment i protecció. Per si no fos prou, les investigacions demostren que viure a prop dels espais verds urbans i tenir accés a ells pot millorar la salut física i mental, per exemple disminuint la tensió arterial alta i l’estrès. Això, a la vegada, contribueix al benestar de les comunitats urbanes.
Al nostre municipi, en els últims anys, molts arbres urbans que han mort per diverses causes, no han estat substituïts, i s’ha imposat la idea que arbres i zones verdes són una despesa (pel manteniment que suposen) quan, segons la FAO, els arbres poden proporcionar un paquet de beneficis que val dues o tres vegades més la inversió de plantar-los i cuidar-los. És més, fins i tot, en diferents casos els arbres han mort per manca de cura o abandonament de l’ajuntament o altres institucions. Serveixi com a exemple la restauració forestal que es va fer el 2011 al parc periurbà de La Gola, en que es van sembrar 2000 arbres i plantes que havien de servir de pantalla verda entre la zona humida i la carretera, i que varen morir per manca de cura; o la sembra d’arbres fruiters a la Vinyeta del Pont Romà i a la Placeta de Monti-Sion, en una iniciativa dels pressupostos participatius del 2018, que ha acabat amb una part d’ells morts per abandonament.
Pels motius exposats, es proposen els següents ACORDS:
1.- Tornar a plantar tots els arbres urbans que han desaparegut en els darrers anys, agafant com a base el “Dossier d’arbres desapareguts al terme municipal de Pollença i que no s’han reemplaçat”, entregat per registre el dia 22/05/2020 a l’Ajuntament de Pollença.
2.- Estudiar en quins llocs i de quina manera podem augmentar el verd urbà en el nostre municipi i dur-ho a terme.
[1] Ochoa de la Torre, J. M. “La vegetación como instrumento para el control microclimático”. Tesi doctoral, UPC, Departament de Construccions Arquitectòniques I, 1999. Disponible a: http://hdl.handle.net/2117/93436
[2] Ibídem
[3] ODS 2030, “11 Ciutats i comunitats sostenibles”. Disponible a: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/cities/
Alternativa per Pollença 