El catàleg de patrimoni és un d’aquells temes que fa anys que rodola, anant cap endavant i cap enrere en funció de qui té majoria a l’Ajuntament i, vergonyosament, sense arribar a bon port. Ara que es torna a discutir al plenari el tema, és bon moment per fer una història del Catàleg de Patrimoni Municipal.
Per aprovar-se el catàleg municipal de patrimoni s’han de fer 3 passes: aprovació inicial al ple+exposició pública; resolució d’al·legacions + aprovació provisional al ple; i aprovació definitiva per part del Consell.
A Pollença, l’octubre del 2005 es va fer una aprovació inicial del catàleg, i al novembre del 2006 es va fer l’aprovació provisional i s’envià al Consell per a l’aprovació definitiva. Va ser el juny 2008 que es redactà un informe tècnic des del Departament Patrimoni del Consell informant de les deficiències del catàleg, cosa que va motivar el setembre del 2010 l’acord del Consell pel qual no s’aprovava el catàleg i es reclamava la subsanació de deficiències (entre elles: revisar els exemples d’arquitectura turística i hotelera, fent referència explícita als immobles situats al Passeig Colom i Voramar).
Mentrestant, l’octubre del 2011 Alternativa, PSM i ER, davant el risc d’enderrocament de Can Franc, presentàrem una moció d’urgència que acabà aprovant-se per unanimitat, que comprometia a l’Ajuntament a usar tots els recursos legals per protegir els immobles del passeig Voramar -Colón- Cortés ja assenyalats en l’informe del Consell.
L’Ajuntament va contractar una empresa per tal que esmenés totes les deficiències assenyalades pel Consell i el setembre del 2013 es va fer una aprovació inicial del catàleg. La proposta no incloïa el Sis Pins, ni l’Hotel Formentor, ni Can Franch (ja que aquest edifici tenia una llicència de demolició concedida per l’Ajuntament, així que es va demanar al Consell que informés què podia costar aquesta protecció quant a possibles indemnitzacions). Va estar tres mesos a exposició pública i des d’Alternativa vàrem fer tota una sèrie d’al·legacions, com incloure la Fàbrica de Can Morató, el grifó de la plaça Major, l’hotel Mar i Cel, la sínia del convent de Sant Domingo, les escultures urbanes, estudiar les restes del camí de cala Castell per can Miquelet, fer més feina de localització de coves que no s’havien trobat, incloure el jaciment subaquàtic de Cala Sant Vicenç, els rètols de les cases en vermell mànguera, les marques de les columnes del Claustre, els elements interiors dels edificis religiosos i can Llobera, incorporar el nom o malnom de les cases, els arbres singulars o que no s’exclogués Can Franch, entre altres.
L’octubre del 2014 es va fer la resolució d’al·legacions (se’ns va acceptar incloure el grifó de la plaça Major, la sínia del convent, el rellotge del campanar, les marques de les columnes del Claustre i les araucàries de la Punta) i l’aprovació provisional.
Però en lloc d’enviar-ho al Consell per a la seva aprovació definitiva, el mateix equip de govern (amb en Tomeu Cifre Ochogavía de batle) que havia aprovat feia uns mesos la inclusió d’una sèrie d’edificis de primera línia del Moll, incomprensiblement el febrer del 2015 duu al ple una modificació del catàleg aprovat provisionalment, excloent 5 edificis de primera línia (Can Qués, Can Morató, can Mena, ca l’Adroguer, can Tugores). Aquesta modificació es basa en un informe de l’arquitecte municipal Rafel Balaguer en què segons els seus càlculs, com que protegint-los perden edificabilitat, ens poden reclamar indemnitzacions (uns 4 o 5 milions d’euros) i no és sostenible econòmicament. Mai hem aclarit si l’iniciativa parteix d’ell o si li encomana el batle, però el que és segur és que algú va fer alguna telefonada. En el termini d’exposició pública, al·legam que la modificació es basa en un informe d’en Balaguer que, a més de ser tendenciós i impropi d’un tècnic, no sabem qui ni per què l’ha encarregat, que usa una sentència per justificar-ho, ignorant les de sentit contrari, que l’edificabilitat del PGOU, sense haver-se desenvolupat, no es pot al·legar com un dret adquirit si no tenen llicència i que només ho aplica a uns edificis i a altres no.
Acaba el mandat 2011-2015 i, ja amb un nou equip de govern format per Junts Avançam i UMP, el novembre del 2017 es fa una modificació a l’anterior modificació arran de l’anàlisi de les al·legacions presentades i amb més voluntat de protecció (en rigor és una aprovació inicial del catàleg), i s’inclouen les fitxes dels 5 edificis exclosos, la fitxa del centre històric com a Bé Paisatgístic, la fitxa de les araucàries del Puig de Maria, i la fitxa de la fàbrica de Can Morató. L’equip de govern del moment, però, no va ni ha explicat per quin motiu no va decidir incloure en aquell moment una altra vegada la fitxa de Can Franch (i ho haurien pogut fer ja que la llicència de demolició, al no ser executada va caducar i l’Ajuntament va fer l’expedient de caducitat de llicència). No obstant això, nosaltres hi votàrem a favor i passà a exposició pública (però ja no vàrem al·legar sobre Can Franch ja que implicaria tornar a començar la tramitació).
El gener del 2019 es dugué a Ple la resolució d’al·legacions i l’aprovació provisional del Catàleg. La proposta, després de les al·legacions, contemplava subsanar dos errors materials, modificar la fitxa de Ca l’Adroguer per permetre increment de volumetria a la part posterior de l’edifici, i modificar les fitxes del Centre Històric, Calvari i carrer Creus per tal de preservar l’arbrat singular i les vistes. Malgrat la mancança respecte Can Franch, nosaltres decidim votar-hi a favor, prioritzant el fet que la legislatura no acabi sense tenir el catàleg aprovat (a més que en haver passat 2 anys sense haver-lo aprovat provisionalment, la suspensió de llicències quedaria sense efecte i tot els altres edificis del catàleg quedarien desprotegits).
Però sense previ avís, UMP es desmarcà de l’equip de govern i no hi votà a favor (s’abstengué, juntament amb la dreta), pel que l’acord no s’aprovà ja que requeria de majoria absoluta. Per desgràcia, i una vegada més la dreta, a l’hora de votar segons quins temes que afecten els interessos d’alguns particulars, s’uneix en defensa d’uns pocs i en contra del benefici comú.
Ara, amb el canvi de govern i que en Tomeu Cifre Ochogavía torna a ser batle, torna a començar el procés i durà al ple de gener de 2020 una nova aprovació inicial del Catàleg tornant a excloure els 5 edificis singulars de la primera línia ja esmentats.
Nosaltres consideram que la protecció patrimonial ha de ser una prioritat, tal com ho marca la llei de Patrimoni 12/1998 i en el cas d’aquests edificis singulars de primera línia del Moll, tal com ho acordà el ple de l’Ajuntament a l’octubre del 2011 quan es va comprometre a utilitzar tots els recursos legals possibles per evitar la pèrdua dels immobles del passeig Voramar-Colom-Hernan Cortés. Per tant no es pot deixar de protegir per diners (en un Ajuntament amb gairebé 30 milions d’euros de superàvit), i menys si l’informe utilitzat per justificar-ho és tan tendenciós com el realitzat per l’anterior arquitecte municipal Rafel Balaguer, un informe impropi d’un tècnic.
Alternativa per Pollença 