Intervenció de Marina Llobera al ple d’investidura del 15 de juny de 2019 (Legislatura 2019-2023).
Voldríem començar per fer públic un reconeixement a totes aquelles persones que fan possible el projecte polític d’Alternativa per Pollença, no només a aquelles que han donat el seu suport en forma de vot, sinó especialment a les que han dedicat el seu temps, el seu coneixement, i la seva tossuderia en mantenir un projecte polític que per les seves característiques només es possible des de la convicció que les coses poden ser distintes. Però també el nostre reconeixement a aquella altra gent que sense implicar-se en la política institucional (o fent-ho a la vegada), ho fa des d’altres fronts tant o més necessaris: des dels col·lectius feministes, des dels ecologistes, fent sindicalisme combatiu, aturant desnonaments, plantant cara al racisme…
Els resultats electorals i les preferències i prioritats de la resta de partits, fan que aquesta vegada només tenguem l’opció de votar-nos a nosaltres mateixes com a candidates a la batllia. Des de l’oposició, però farem el possible per reivindicar el que noltros entenem com a línies d’acció polítiques necessàries per fer d’aquest poble un lloc més amable, més vivible, i on els seus habitants puguin viure de manera digna i feliç: per exemple, garantir l’accés a l’habitatge i les condicions bàsiques per a qualsevol família (no pot ser que la gent se n’hagi d’anar a un altre poble o que no pugui tenir ca seva a una temperatura adequada a l’hivern), que les condicions laborals de les contractacions externes de l’ajuntament siguin dignes (no pot ser tenir més de vint milions de superàvit i treballadors cobrant el salari mínim), impedir que el poble acabi sent un decorat per al turista i un lloc per fer negoci mentre es buida de vida (no pot ser que els poders econòmics pollencins i els visitants vagin sempre per davant dels residents)… I per això partim de totes les propostes i mocions que hem presentat i s’han aprovat en aquest darrer mandat, algunes d’elles amb el vot favorable de partits que ara estaran al govern.
Des de l’oposició, farem el possible per reivindicar el que noltros entenem com a línies d’acció polítiques necessàries per fer d’aquest poble un lloc més amable, més vivible, i on els seus habitants puguin viure de manera digna i feliç
Sabem que no agradam a molta gent, entre altres motius perquè tenim el mal costum de dir a les coses pel seu nom i alguns trobaran que tenim un estil massa dur o incisiu… Però és que noltros no som aquí per agradar, ni per quedar bé, ni per fer «lo que toca» (o sigui, lo que alguns diuen que és lo que toca). Trobam que seria una mala senyal si els nostres adversaris ideològics mos fessin copets a l’esquena i mos trobassin molt sensats: aleshores voldria dir que l’exèrcit den Pancho Villa ha estat domesticat, voldria dir que no estam complint amb allò que havíem vengut a fer.
Això ho deim perquè avui lo que tocaria és donar l’enhorabona al batle entrant i el seu equip, però seria una contradicció que ens alegréssim de tenir un govern de dretes amb majoria absoluta, i dir-ho seria hipocresia; així que li podem desitjar al nou govern que «sort i encerts» però partint que sabem que allò que siguin sorts i encerts per a voltros, en molts de casos no ho seran per a noltros, i a la inversa. I ho deim amb coneixement de causa, perquè a Tomeu Cifre Ochogavia ja l’hem tengut de batle i vostès sempre que han governat han prioritzat els privilegis d’uns pocs, com la família March, mentre que noltros hem lluitat i lluitarem contra els usurpadors de camins públics; vostès s’han posat de part dels que destrueixen el nostre paisatge, com en Cortina, mentre que noltros defensam i defensarem la protecció del territori; vostès ha perdonat la plusvàlua als rics, mentre que nosaltres ho hem denunciat perquè es recuperi; vostès han promès barra lliure en OVP, mentre que noltros prometem als ciutadans que defensarem l’espai públic.
A voltros sempre vos hem fet oposició, fins i tot quan hem estat junts a l’oposició, i aquest és un compromís que continuam tenint i no crec que ningú, inclosos voltros, esperi res diferent. Creim sincerament que l’enfrontament ideològic és sa, mostra la pluralitat, la diversitat i la complexitat de la nostra societat, i això és molt important en una democràcia. Com és igualment important separar allò personal d’allò polític: les nostres crítiques sempre són polítiques i ideològiques, i qui se les pren com un atac personal no ho està entenent, perquè noltros creim fermament que les persones es mereixen respecte pel fet de ser persones. Així que volem fer una crida a tots els regidors i regidores d’aquest nou ajuntament, perquè se mantenguin les formes i l’educació en el ple, i perquè les crítiques siguin polítiques i racionals, i es mantengui el respecte cap als altres, la seva dignitat personal i privacitat familiar. Si ho feim així mos evitarem haver de demanar disculpes el darrer ple de legislatura, a la vegada donarem exemple fent que no se percebi la política municipal com una batalla bruta o una competició de testosterona, que és el que frena a molta gent a voler participar, especialment a dones.
som gent raonable, rigorosos amb la feina i perfectament capaços d’estendre la mà per arribar a acords o a col·laboracions en temes concrets, com creim que hem demostrat en el passat
En fi, que esperam estar a l’altura de l’oposició que ens toca fer, però també com sempre hem fet des de l’oposició, i creim que el nou batle ho sap, malgrat la caricatura que es fa de noltros, som gent raonable, rigorosos amb la feina i perfectament capaços d’estendre la mà per arribar a acords o a col·laboracions en temes concrets, com creim que hem demostrat en el passat. No volem xerrar de consens, perquè aquest concepte sol tenir trampa, i sabem que no se pot governar per tothom, el que se pot fer és governar per una minoria o per una majoria, pels interessos particulars o pel bé comú. I en tot allò que sigui per aquesta segona opció (la del bé comú) ens hi podrem trobar. Perquè aquests són els nostres principis ideològics i, a més, com deia na Montserrat Roig, en tenim un altre de principi, però aquest és anatòmic: i és que el cor és sempre a l’esquerra.
Alternativa per Pollença 