Arrel de la web > Altres notícies > Per un Ajuntament no confessional

Per un Ajuntament no confessional

dilluns 10 de desembre de 2012, per  Alternativa per Pollença

JPEG - 16.4 kB

Al darrer ple es va rebutjar la nostra moció per un Ajuntament no confessional Rebutjada pels vots en contra del PP, CiU i UMP (9 vots), l’abstenció d’en Martí de la Lliga i vots a favor; nostro, PSOE, PSM, Esquerra i Malena i Tomeu de la Lliga (8 vots).

Aquesta moció la vam presentar a la passada legislatura (Toutoi nika?) i l’hem demanat com plec des del principi de l’actual legislatura sense resultat. A la nostra primera intervenció vam demanar l’opinió de la resta de grups per poder argumentar a partir de les seves opinions.

Cinc partits es van expresar a favor de la nostra moció cosa que els agraïm.

Les argumentacions dels vots que van votar en contra van ser les segúents.

UMP i CiU van coincidir en dir que aprovar aquesta moció aniria contra la tradició cristiana de Pollença. Nosaltres consideram que la nostra moció no canviarà per res la tradició cristiana del municipi que es reflexa per tot des dels fills predilectes que hi ha a la sala de plens (la majoria capellans amb símbols cristinas) fins les festes.

El portaveu de CiU, també va fer referència a la seva condició de catòlic, cosa que pensam no te res a veure. No es tracta d’un tema de creencies personals. A Alternativa hi ha catòlics practicants que a l’igual que teòlegs catòlics com José María Castillo opinen que els símbols religiosos han d’estar en els centres i en els actes religiosament confessionals , però no a un lloc que ha de ser neutral com la sala de plens. I com va recordar Tomeu Cifre del PSM el dimecres a la ràdio moltes persones d’esquerra no creients tenen un comportament més cristians que alguns que després de fer parenceria pública del seu cristianisme s’ha demostrat que no era tal.

El portaveu suplent de la Lliga va dir que estaven d’acord amb la moció si acceptàvem l’esmena de substituir el crucifix per un símbol que reflexes uns valors democràtics i humanístics comuns. Per a nosaltres no era necessari, n’hi ha un quadre de Guillem Cifre de Colonya que reflexa aquests valors, però vam acceptar l’esmena.

El batle va ser el que més havia treballat la seva argumentació i va citar una sentència a la qual es rebutjava llevar el crucifix del saló de plens de l’Ajuntament de Zaragoza, el que no va dir és que la sentència es fonamentava en part en el valor artístic del crucifix (article ). El batle també va argumentar que la Constitució parla de cooperar amb l’església catòlica. Aquesta cooperació està més que coberta amb els 11.000 milions d’euros anuals que es calcula aporta l’estat espanyol a l’església catòlica en subvencions directes i exacció de tributs.

En aques moment del ple i com no era na Mª del Mar del PSOE el càlcul era fàcil 8 vots a favor i 8 vots en contra (que guanyarien pel vot de qualitat del batle), per això vam començar a demanar una abstenció al grup del PP per no tenir que tornar la moció al proper ple ja que amb la presència de na Mª de Mar guanyariam la votació. Però la nostra petició va ser interrompida pel regidor de la Lliga, en Martí Roca que va dir que tenia dubtes i que el no votaria a favor. Un vot personal que no va argumentar al ple però que a la ràdio va argumentar parlant de la tradció i les festes catòliques. Com li vam poder contestar a la ràdio, aquestes festes catòliques són majoritàriament d’origen pagà i ja ens agrairia tenir un calendari de festes més racional que no el que tenim. Per a nosaltres aquest vot personal venint d’un director d’un colegi públic és totalment incomprensible.

En definitiva és molt trist constatar que encara hi ha regidors que no s’adonen que estam a un estat aconfessional i que la sala de plens no és una capella. I és indignant que en ple segle XXI calgui seguir combatent la presència de símbols religiosos que van contra els més elementals principis de neutralitat que han de regir tota acció des de les administracions públiques en locals de les administracions nacionals, autonòmiques o locals.

La llibertat de religió pertany a l’àmbit de la consciència, i es pot manifestar individualment i en privat, o de manera col·lectiva, en públic amb altres persones amb les que es comparteix la fe. Però el Saló de Plens no és lloc per a l’exercici col·lectiu i públic d’una religió concreta, ni, per tant, l’espai en el qual es disposin símbols religiosos d’una confessió concreta que d’aquesta manera trenca la necessària neutralitat de l’Estat, neutralitat, que, com queda dit, és un requisit obligatori demandat per la nostra legislació.

Imatge de http://www.auladereli.es

Alternativa, 07 Desembre, 2012

Segueix-nos a la xarxa

Facebook, alternativaper.pollenca @alternativa_per Bloc Urxella Subscripció RSS

Contacta amb nosaltres

Contacta